María Pastor Valero, profesora titular de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universidad Miguel Hernández de Elche. EFE/ Sociedad Española de Epidemiología (SEE)
L’ecoansiedad, definida com la inquietud provocada per l’impacte del canvi climàtic en el planeta, està en augment i afecta especialment a joves, adolescents, dones i poblacions vulnerables. Encara que no es considera un diagnòstic mèdic en si mateix, si aquesta ansietat es torna crònica, pot evolucionar cap a problemes de salut mental.
Sentir angoixa pel futur mediambiental és una reacció lògica davant la successió d’esdeveniments climàtics extrems que estem presenciant. El problema sorgeix quan el sentiment de pèrdua i preocupació relacionat amb el canvi climàtic porta a la negació, segons explica María Pastor Valero, professora titular de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Algunes persones opten per negar la realitat del canvi climàtic com un mecanisme de defensa per a evitar l’angoixa contínua.
Un estudi realitzat per docents de la Universitat Miguel Hernández i la Universitat de São Paulo va analitzar l’impacte del canvi climàtic en joves de faveles, universitaris de classe mitjana-alta i dones negres líders comunitàries. La principal conclusió va ser que a major vulnerabilitat, major risc de patir ecoansiedad. Això també és aplicable a països com Espanya, que experimenten un augment de la població vulnerable a les desigualtats.
L’ecoansiedad es manifesta en forma de sentiments i emocions que inclouen tristesa, pèrdua, ràbia i depressió, depenent de la personalitat i les circumstàncies de cada individu. Encara que s’ha parlat d’aquest concepte durant diversos anys, els estudis poblacionals són recents i escassos. Un estudi publicat l’any passat va revelar que el 60% dels joves d’entre 16 i 25 anys estan greument preocupats pel futur climàtic i el 75% se sent «aterrit».
Malgrat la preocupació creixent, l’ecoansiedad no es considera una patologia que requerisca tractament mèdic, excepte quan es converteix en un trastorn mental crònic. No obstant això, encara no es comprén completament si l’ecoansiedad pot desencadenar trastorns mentals en persones prèviament sanes o si simplement accentua els trastorns existents.
El canvi climàtic també està relacionat amb un augment en malalties al·lèrgiques, respiratòries, infeccioses, migracions forçades i càncers. Això, juntament amb onades de calor més freqüents i prolongades, suggereix que el nombre de persones afectades per l’ecoansiedad en diferents nivells continuarà augmentant.
Malgrat els desafiaments, la preocupació pel medi ambient pot motivar a milions de joves a involucrar-se en la seua defensa. A més, destaca la importància d’abordar les desigualtats socials per a augmentar la capacitat de resposta de les poblacions vulnerables, que són les més afectades pel canvi climàtic.
