La consellera de Hacienda, Economía y Administración Pública, Ruth Merino, durante una rueda de prensa tras el pleno del Consell. EFE/Andreu Esteban/Archivo
La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, ha anunciat el seu compromís d’implementar una sèrie de mesures destinades al «alleujament fiscal per a tots» com una prioritat en aquesta legislatura, amb l’objectiu de revitalitzar l’economia de la Comunitat Valenciana i atraure inversions.
Durant la seua compareixença en Les Corts per a exposar les línies mestres del seu departament en aquesta legislatura, Merino va destacar l’eliminació de l’impost de successions i donacions com el «primer pas» en aquest camí, argumentant que es tractava de posar fi a una «injustícia flagrant i immoralitat».
La consellera va subratllar que aquestes mesures no impliquen reduir els impostos per als rics i va afirmar que la meta és transformar la Comunitat Valenciana de ser una regió amb una elevada càrrega impositiva a convertir-se en un destí «fiscalment atractiu». Merino va emfatitzar que no es pot compensar l'»insuficient finançament» o el «malbaratament» esprement als contribuents.
Merino va avançar que durant la legislatura es prendran accions perquè les persones amb ingressos més baixos paguen menys imposats en la Comunitat Valenciana en comparació amb altres regions. Va assegurar que aquestes polítiques no implicaran empobrir les arques públiques, afeblir els serveis públics o retallar els drets dels ciutadans.
Previ a detallar els aspectes clau del seu projecte, Merino va fer un diagnòstic de la situació financera de la Hisenda valenciana, caracteritzada per un deute «inassumible i descontrolat» i un dèficit de 3.847 milions d’euros en 2022, resultat de la despesa excessiva del govern anterior.
Merino va afirmar que els ciutadans de la Comunitat Valenciana mereixen serveis de major qualitat i una gestió més eficient. Va destacar la importància de «exigir de manera emfàtica» la reforma del sistema de finançament perquè s’assignen els recursos que legítimament corresponen a la regió.
Respecte als Pressupostos de la Generalitat per a 2024, Merino va emfatitzar que seran «reals, no ficticis», fonamentats en la rigorositat i la responsabilitat. També va destacar la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida com a part de la gestió eficaç dels recursos públics.
Merino va subratllar la premissa del Consell de no interferir en l’activitat econòmica i va recolzar el paper d’entitats com l’Institut Valencià de Finances (IVF) per a garantir la sostenibilitat financera de les seues operacions.
Finalment, la consellera va anunciar que es durà a terme una racionalització de la inversió a través de l’ús eficient dels recursos i l’eliminació de despeses innecessàries, a més d’una reorganització del Sector Públic Instrumental, basada en una anàlisi econòmica i financera exhaustiu, que inclourà fusions i, si és necessari, l’extinció d’entitats.
El diputat socialista José Muñoz va criticar al Govern actual per reduir els impostos per als més rics mentre augmenta la càrrega fiscal per a la resta de la població. Des de Compromís, Isaura Navarro va comparar a la consellera amb la ministra britànica Liv Truss, argumentant que les seues polítiques fiscals poden tindre conseqüències negatives per a l’economia.
Merino va respondre que el seu enfocament no consisteix a llevar a uns per a donar a uns altres, sinó a ajudar a tots a millorar les seues condicions de vida, començant pels qui més el necessiten. Va assegurar que no es reduiran els impostos per als rics ni es retallaran serveis, i va afirmar que existeix marge per a millorar l’eficiència en l’ús de cada euro.
