Les educadores ambientals de la Pobla de Vallbona han realitzat una ruta pel mateix municipi, per a acostar i ensenyar als assistents les diferents espècies d’ocells que es poden trobar en els paisatges agrícoles que envolten la ciutat. L’ajuntament de la Pobla de Vallbona va aconseguir reunir unes 30 persones, cosa que va resultar tot un èxit ja que aquest era el nombre de places disponibles, a més de que la predicció meteorològica anunciava pluges. Així i tot, el dia va començar el dia assolellat i vam poder començar l’eixida sense complicacions.
Res més començar en l’estació del metro ja comencem a veure les espècies més comunes que ens acompanyarien durant tot el matí, tudons, teuladins comuns i moliners. Abans d’eixir, Manuel ens explica una mica sobre la migració i nidificació dels ocells de zones agrícoles, i una vegada ens posem en marxa espantem uns quantes caderneres i gafarrons. No passa molt temps fins que comencem a escoltar algunes espècies típiques d’aquestes zones, com la cogullada comuna o el cistícola buitrón, del qual molts dels presents hauran memoritzat el cant, ja que no deixem de sentir-lo en tota l’eixida.
Més endavant podem, per fi, veure al buitrón al qual havíem estat contínuament sentint, el comportament del qual sembla indicar que el seu niu no camina lluny. A més, trobem, al lluny, a un capsigrany real posat en un cable de la llum, i mentre ens parem a observar-lo, i Pilar ens compta com són capaces d’imitar els cants de les seues preses per a atraure-les, alguns assistents aprofiten per a aprendre les diferències entre avions, oronetes i falciots, ja que en aqueixos moments les tres espècies comunes sobrevolaven al grup. A continuació, i després de veure algunes espècies noves com a sirlots, urracas i estorninos, parem a menjar alguna cosa abans de travessar les vies del tren. Durant aquesta parada també vam poder escoltar una curruca cabecinegra i una perdiu, fins i tot es va deixar veure un xoriguer, encara que prou lluny com per a necessitar prismàtics per a apreciar-lo.
Finalment, ens ajuntem els dos grups, i encara que a partir d’ací no vam poder veure cap espècie nova, sí que Manuel, Pilar i Joan ens van fer notar els cants d’escrivans bladers, carboners i abellerols. Per a acabar la jornada, escoltem com Manuel ens explicava què són les egagrópilas, com es produeixen i la gran quantitat d’informació que podem obtindre d’elles.
