El ple de l’Ajuntament d’Oriola, a Alacant, ha sigut escenari d’un debat sobre la sol·licitud perquè el consistori s’adherisca a la petició d’anul·lar els sumaris judicials oberts contra el poeta oriolà Miguel Hernández durant la dictadura franquista. La moció, presentada pel Partit Socialista, ha sigut rebutjada pels vots en contra dels deu regidors del Partit Popular (PP) i els quatre de Vox. A favor s’han posicionat els sis edils del PSOE, els tres de Ciutadans i els dos de Cambiemos Orihuela.
La moció, que buscava convertir-se en una declaració institucional, comptava amb el suport de la família del poeta i de diverses entitats que donen suport a la rehabilitació de la seua figura. Malgrat la negativa de PP i Vox, el saló de plens ha sigut testimoni d’aplaudiments per part dels assistents que donaven suport a la iniciativa i de crítiques als qui van votar en contra.
El regidor del PP, Vicente Pina, ha defensat la postura del seu grup amb una nova declaració institucional, redactada pel PP, que eliminava termes com a «República» de la proposta original. Segons Pina, aquesta nova versió pretenia ser “sana i neta de tints polítics innecessaris” i se centrava en destacar a Miguel Hernández com un poeta que «va inspirar llibertat i igualtat» sense associar-lo a un ideal polític concret.
Per part seua, Gonzalo Montoya, regidor de Vox, ha argumentat el seu vot en contra assenyalant que no podien recolzar una moció que esmentara la Segona República, ja que, en la seua opinió, només aviva el rancor entre espanyols dècades després dels fets.
La portaveu socialista, Carolina Gracia, ha lamentat el rebuig de PP i Vox, subratllant que la moció no era un atac a cap partit, sinó un acte de justícia per a la família de Miguel Hernández i el seu llegat. “Oriola perd l’oportunitat de fer justícia i reparar la memòria i dignitat de qui va ser condemnat per la seua poesia”, ha afirmat Gracia.
Representants de Ciutadans i Canviem també es van mostrar a favor de la proposta. Mar Ezcurra, de Ciutadans, va destacar la lluita d’Hernández per la llibertat i la justícia social, mentre que Leticia Pertegal, de Cambiemos, va qualificar de «atroç» que a la ciutat natal del poeta no es vulga reconéixer el mal que va patir sota la dictadura.
