Els científics porten anys advertint sobre la intensificació de fenòmens climàtics extrems a causa del canvi climàtic, una realitat que s’ha convertit en tragèdia en les últimes setmanes en diverses regions d’Espanya, especialment a la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia, on una potent dana, o gota freda, ha causat prop de 220 morts i nombrosos danys materials.
La intensificació d’aquests fenòmens es deu a l’augment de les temperatures globals i al calfament de les aigües de la mar Mediterrània, tal com ha explicat Rubén del Camp, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Segons Del Camp, diversos estudis han assenyalat que els patrons de pluja a Espanya estan experimentant canvis, amb un augment de la torrencialidad, és a dir, precipitacions més intenses en un període de temps més curt.
Una dana històrica
La dana que va afectar la península ibèrica a la fi d’octubre i principis de novembre va tindre característiques excepcionals en termes de duració, intensitat i quantitat de precipitacions, a més de deixar milers de damnificats i habitatges i infraestructures destruïdes. També es van registrar importants pèrdues en el sector agrícola i industrial, sense comptar l’impacte psicològic sobre la població.
L’organització World Weather Attribution (WWA) va realitzar una anàlisi preliminar sobre aquest esdeveniment climàtic i va determinar que les precipitacions extremes van ser un 12% més intenses i aproximadament el doble de probables en el context climàtic actual, que ja registra 1,3 °C més que en l’era preindustrial. Aquest fenomen és cada vegada més freqüent en l’àrea mediterrània a causa de la interacció d’aire fred portat per la dana i vents de l’est que porten aire càlid i humit des del Mediterrani cap a l’interior de la península. Aquest aire, en ser espentat cap amunt per l’orografia de la zona aquest d’Espanya, provoca fortes pluges que desencadenen inundacions sobtades i riuades.
Un fenomen recurrent però més destructiu
Encara que les danas són un fenomen recurrent al Mediterrani, Del Camp va explicar que, a diferència dels esdeveniments ocorreguts en dècades passades, les actuals estan potenciades per una mar i una atmosfera més càlids a causa del canvi climàtic. Aquest calfament injecta més energia en l’atmosfera, la qual cosa augmenta la capacitat de les tempestes per a generar pluges intenses.
En la zona de València, els sistemes tempestuosos es regeneraven de manera contínua, la qual cosa es coneix com a «trens convectivos», en els quals els núvols de tempesta se succeeixen l’una després de l’altra, causant ruixats de gran persistència i intensitat torrencial. Aquests sistemes van ser alimentats per un flux de vent procedent del Mediterrani, que va aportar una gran quantitat d’humitat.
Rècords de precipitació
Segons la Aemet, el 29 d’octubre es va batre un rècord històric de precipitacions a Espanya, amb 771,8 litres per metre quadrat registrats en 14 hores en l’estació meteorològica de Turis, a València. En tan sols una hora, es van arreplegar 184,6 litres per metre quadrat, un altre rècord en eixe període de temps.
La tragèdia de les grans inundacions
La tragèdia que ha viscut la Comunitat Valenciana recorda a altres grans catàstrofes ocorregudes en el passat. En 1957, el desbordament del riu Túria va causar més de huitanta morts i la destrucció de 1.700 habitatges. En 1973, intenses pluges van provocar devastadores riuades a les províncies de Granada, Múrcia, Almeria i Alacant, que van deixar més de 150 morts i mig centenar de desapareguts.
Malgrat els avanços en la tecnologia i la predicció meteorològica, els experts adverteixen que el canvi climàtic no sols fa que aquests fenòmens siguen més freqüents, sinó també més destructius, la qual cosa posa en evidència la necessitat urgent de mesures per a mitigar el calfament global i adaptar-se als seus efectes cada vegada més evidents.
