L’impacte de la sequera de 2024 a la província d’Alacant ha sigut devastador per al sector agrari, amb pèrdues estimades entre el 25% i el 30% del valor agrari, segons el balanç anual realitzat pel sindicat agrari ASAJA. En aquest informe, el president de l’organització, José Vicente Andreu, va destacar que la situació ha sigut especialment greu en el cultiu en secà, on la collita s’ha perdut quasi íntegrament. Així mateix, s’estima que s’han deixat de produir unes 3.500 tones d’oli i una part important de la producció vitivinícola.
El balanç, descrit per Andreu com un «any per a oblidar», va ser acompanyat pels vicepresidents de ASAJA Alacant: José Juan Reus, responsable del raïm de vi; Juan Luis Gimeno, responsable ramader; i Ramón Espinosa, secretari tècnic de l’organització.
Entre les principals peticions de ASAJA per a l’any vinent, es troba la necessitat de garantir el transvasament des del Tajo-Segura, essencial per al reg agrícola i el proveïment d’aigua potable a la província. A més, l’organització exigeix la creació d’un pla de xoc que implemente mesures urgents per a mitigar els efectes de la sequera, com a ajudes directes a agricultors i ramaders.
Altres reivindicacions inclouen una gestió més eficient de l’aigua mitjançant inversions en infraestructures hídriques, polítiques agràries amb aranzels dissuasius, un increment dels preus d’intervenció per a protegir el mercat intern i una millor aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària per a resoldre els baixos preus en origen.
ASAJA també sol·licita la creació d’un observatori de costos que garantisca la transparència en la formació dels preus, assegurant que els agricultors i ramaders reben una compensació justa pel seu treball. A més, demana un etiquetatge obligatori que informe al consumidor sobre l’origen i les condicions de producció dels productes agrícoles.
Per a evitar l’abandó de cultius, especialment en les zones de secà, ASAJA advoca per una reducció de la burocràcia, ajudes a la primera instal·lació, una reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i una solució estructural a la crisi del sector de la llima. També es demana una reestructuració de les assegurances agràries perquè aquests puguen tornar a complir la seua funció de protecció i suport al sector.
